La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

incident semblant havia cremat el retaule de plata
i part de la coberta de la Seu), va témer el pitjor.
El foc va socarrar la corda i la partí. Un dels extrems
restà un segon suspés en l’aire, i en tocar
l’Estable, de seguida en flames, va fregar de passada
el cos de la profetessa i li va caure als peus;
l’altre fragment, arrossegat pel pes de la fusta encesa,
va percudir repetidament contra diverses
parts de l’Araceli abans d’aturar-se sobre la predella
en què es veien les penes de l’Infern. El foc devorà
la pintura, i des d’allà es va propagar a les
parts més inflamables de la resta del retaule.
Havia estat tot tan veloç, que cap dels presents
(tret dels actors, que potser havien ensumat la catàstrofe),
sabia què fer. Els generosos que anaven
al cadafal a oferir ajuda van xocar amb els fugitius
de les flames de l’Estable i de l’incendi del
presbiteri. Sant Josep s’encabotava a apagar les
flames a gaiatades amb una calma inaudita i la
Verge grossa rodava cap a la vora de l’entaulat.