La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

que d’aquell rebuig se’n fera ideal i menys encara
una forma de vida.
–Per cert, em dic Vicent Bordera, més conegut
com el Nen del Miracle.
Pujaren l’escala fins a l’entrada d’una cambra
estreta; la poca llum sols deixava veure un genuflectori
de fusta que sostenia diverses peces de
roba; hi havia una màrfega al terra.
–No cal res més per viure, i qui et diga el contrari,
menteix. Tinc un sostre que no m’ha de caure
mai a sobre i butla per a rentar els pecats comesos
i els que puga cometre en el futur.
–¿Butla? ¿I qui us la dóna? ¿El pare de qui acabeu
de mofar-vos?
Bordera arrufà les celles, i va témer que el lliuraria
al sacerdot.
–¡Para el carro! Potser hauries preferit que et bateren
les costelles.
Lamentà la seua sort una i mil voltes. Pere tal vegada
devia haver trobat Coràlia, i ell havia anat