La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–En el to de veu note que no els hi va anar tan
bé com voldrien.
–Al llarg d’aquesta relació, a voltes, sense voler,
em traspuarà l’amargor de qui ja en sap el final.
–Hauries d’evitar-ho: per l’interés de qui t’escolta
ho dic.
–D’acord. El llaüt abandonà la mitja lluna del
golf de València sense endinsar-se en mar oberta,
perquè a Dénia havien de carregar una partida
d’ametles. A més, hi havia maregassa i no convenia
que una embarcació de cabotatge s’arriscara
lluny de la costa que la protegia de possibles
atacs en cors. Però totes aqueixes prevencions van
ser inútils.
–¿Els abordaren?
–El patró es confià... Pernoctaren a Dénia i l’endemà
es disposaren a doblar el cap de la Nau.
Vora migdia, el pilot va albirar una vela llatina,
aparentment d’una galera de l’estol de guarda.
Res no havien de témer: no transportaven armes,