La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

Devia estar violant el pudor del criat d’alguna
manera perversa, i sentí llàstima per ell; el suplici
no durà massa, perquè de seguida escoltà Deianira
enraonar amb Blanquina.
–Beaumont vol parlar amb Coràlia, i n’eixirà
perdent... A propòsit: veig que tu i la meua germana
heu escorcollat les eines del pare... La taca de
tinta vermella no se t’esborrarà en dies... La utilitza
perquè li digueren que la fan amb la fórmula
secreta de l’encaust que usaven els emperadors de
Constantinoble. Quin home, reverencia tota la faramalla
de la literatura.
–Què té de mal això... Seria molt pitjor resignarse
a un viure anodí i sense goig –va concloure
Blanquina d’una estrebada.
–Alguns diuen que la poesia ha de nàixer de l’ànima,
no és cap joc amb l’aparença de la veritat.
Hi ha més emoció en el pitjor vers de Càtul –a qui,
per cert, m’ha prohibit– que en el tota la seua
obra i la dels seus amiguets lletraferits.