La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Mossén Tristesa –es va anticipar el seu germà–.
Si les teues sospites són vertaderes, potser li deu
saber greu deixar-s’hi veure.
–Corella hi serà, si no avui, el dia que llegiran la
sentència. Sap que, tard o d’hora, el seu nom serà
arborat com a senyera per uns o altres, i no crec
que vulga jutjar d’oïda. Certàmens en la nostra
llengua, dotats per conversos, no sovintejaran a
partir d’ara. Mirarem cap a Castella, i cada vegada
més.
–¿Què vols dir?
–Dolcí, l’Església i la Monarquia volen collarnos,
i la gent farà el que siga per mostrar que té la
sang neta. I no importarà la llengua, ni eliminar si
cal qualsevol rastre d’indulgència amb nosaltres,
que per cultura, creences i caràcter no tenim cabuda
al món que es vol bastir. Sols ens resten petites
victòries, com el certamen d’avui, salvar el Tirant i
el que puguem de les urpes de qui pretenga, bé