La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

fins que va emergir per fi dins d’un dipòsit no gaire
profund.
Es va incorporar agafant-se de la paret i s’amagà
darrere d’un dels pilars que mantenia la coberta
baixa del llavador; des d’allà, tremolant de
fred, va veure un alt i ample fumeral, el con del
qual s’empeltava aparentment amb la gran xemeneia
gòtica de la cuina.
S’assegurà que portes i finestres eren tancades
abans de tornar al llavador. Hi va seure, capficat.
Tret dels arbres de fulles somnolentes, res no semblava
viu, i s’alegrà de trobar aquella serenor.
Ara que no tenia temps a perdre, li abellia fer-ho
vivint a fons els instants en què decidia si pujava
pel fumeral o no. Finalment va esparracar la mànega
de la camisa, es cobrí nas i boca amb la
tela i es va situar sota el forat buscant amb les
mans les pedres que utilitzaven els escura-xemeneies
per enfilar-s’hi.