La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

que la presa es confie. La seguiren fins a la cambra
d’un alberg mig enderrocat, amb el sostre i
parets entelats de sutge. La doneta els va pregar
de tombar-se en un llençol brut estés sobre una escampadissa
de pellofa de dacsa, i ella hi va seure
enmig. No acostumava a estar amb dos homes alhora,
mentí sense convicció... Mentre s’ocupava
d’un entregat Fitora, ell va descordar-li la gonella i
li palpà els pits per darrere, un parell grumolls de
carn seca, durs com ulls de poll; més avall, en
acabar l’exploració del panxa, va descobrir el
penjollet. N’apartà la mà, ple de fàstic, amb l’enganyosa
seguretat d’haver tocat un budell prim i
humit. Però ni la fregadissa de la pellofa desféu el
trànsit de la parella: el cap de Fitora oscil·lava al
ritme de les mans destres de la bagassa.
Regirà l’estança. Al foguer, soterrat en la
cendra, trobà un atiador de ferro amb mànec de
fusta i ornat amb una delicada filigrana. Sigil·losament
havia anat aproximant-se, i va atrapar el coll
de la dona. Fitora va emetre una queixa infrahu­