La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

Sort que l’arcàngel Sant Miquel, la imatge del
qual es venera a la capelleta adossada al campanar
del monestir, barrejà la xurma infernal. En
acabant, va manar a aquella religiosa que a més
del trasllat del portent publicara el designi diví que
Sor Isabel fóra finalment elegida abadessa; i amb
la suma de dos
o tres prodigis que acabaren de persuadir les
més reticents i l’auxili d’unes oportunes donacions
fetes per mercaders conversos animats per la família
Roís, així ocorregué... Sor Isabel no ha deixat
mai de mostrar-se generosa. Durant trenta anys, ni
més ni menys.
Ella va intentar parlar a favor del poeta.
–Calla, Blanquina: em correspon a mi contestar
–s’interposà Roís– . No la culpes de res, xiquet. La
conversa que tinguérem a cals Trinxer em dugué a
cavil·lar, sobretot quan l’enyorança de Dolcí començà
a fer-se’m costera amunt. Vaig sospesar els