La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

natge, i fa veure que experimenta amb nosaltres
una vivència que el transformà fins a l’extrem d’impulsar-lo
a contar-la, i aquest relat és el llibre que
llegim. Jo ho vaig intentar, però en mi aquella degenerà
en un rígid moralisme. N’hi ha més... La
Bíblia, per exemple, un text inacabat i inacabable
perquè cadascun de nosaltres hi afegeix un capítol,
divers i imprescindible; i amb un últim capítol,
l’Apocalipsi de Sant Joan, que conté la revelació
de la fi de tot com un final obert al més enllà.
–¿Qui us diu que no ho xerraré açò a una oïda
ben alliçonada a distingir entre fe i heretgia?
–No crec que aneu al Sant Ofici... M’he assabentat
com us anomenaven els meus col·legues.
–La juïa. Així és com em coneixen, i així vull ser
coneguda. Negar-ho seria tant com escopir a la
memòria del meu pare, Jacob de Valldaura, a qui
mataren fa poc. Alguns dels presents tenen avantpassats
que visqueren en la Llei Vella i se n’avergonyeixen.
De Francí de Castellví per exemple es