La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

en el parnàs valencià, per exemple. I en això cal
saber jugar sobre segur.
–No comprenc com es podria manipular un veredicte.
–Presentant al certamen de Sant Cristòfol unes
obres que excel·liren de tal manera per sobre les
del altres concursants, que el jurat ni tan sols haguera
de deliberar.
–No crec que ningú es prestara a cap estafa. A
banda, el jurat em mereix garanties, Sil·la: mestre
Mateu, un teòleg, el prevere Vicent Lluna i, sobretot,
un poeta i amic, Jaume Gassull.
–Cap objecció. N’estarem a l’aguait fins que el
dia trenta-u se’n faça la lectura a l’església de
Sant Joan i el portaveu del jurat en publicarà la
sentència el dia vuit de setembre... Llavors veurem.
Ara tenia l’oportunitat d’emprovar-se el vestit de
consellera.
–Aneu amb compte, us hi trobareu al bell mig
d’un camp de batalla. No em sorprendria que el