La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

va fer descartar aquell accés. A més, li semblà
que algú hi rondava i després desapareixia. Esguardà
atentament la paret. La lluor il·luminava un
doble pis inabordable amb dues fileres de finestres
tapiades. La barrera continuava darrere la
cantonada, però més enllà, convertida en tanca
de l’hort en girar en angle recte cap a ponent, disminuïa
considerablement. L’oreig suau portava la
sentor de les deixalles corruptes de l’interior. Si a
l’altra banda era on es preparava l’adob per a femar,
no devia trobar-se lluny de la cuina i del refectori.
Resseguí el perímetre a la recerca d’accidents
del terreny o d’algun arbust, però més endavant
la nit engolia el mur i va haver de seure en
terra mirant d’escalfar-se les mans amb l’alé.
Elevà la vista a la volta celeste a fi de calcular el
temps que restava per a l’alba. Difuminades per la
tènue boirina de la lluna, cap de les imatges que
l’avi li havia ensenyat a anomenar (el vol immens
del Carro, la postura convulsa del Dragó, el blau
de Sírius, al Ca Major, que Olfo de Beaumont