La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

que va fer el meu avi: eixir del Call envaït per la
xurma, travessar la València revoltada contra els
jueus, córrer fins al Grau i embarcar-se en una
nau que el duria a la recerca de la Ciutat d’Or.
–¿La Ciutat d’Or?
–Segons una antiga profecia, la Ciutat d’Or era
el premi promés a qui s’havia vist obligat a fer el
camí de la pèrdua i de l’oblit, perquè no podrà
tornar mai a la seua terra. El meu iaio, Mimer Xixem,
hi va creure, i qui sap, tal volta l’aconseguí.
–Un moment. ¿Hi aplegà o no? ¿On era? ¿En va
tornar? No em pots deixar tantes preguntes en l’aire.
–La resposta no és senzilla. Quan ell va haver
d’anar-se’n de València, sols pretenia sobreviure:
els successos del dia nou de juliol de 1391, vespra
de Sant Cristòfol, no invitaven a distraure’s
amb ficcions poètiques. I, a més, ell no havia sentir
parlar de la Ciutat d’Or fins llavors; ho va saber
dels llavis del seu pare moribund, un home a qui