La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–El motiu s’ho val, l’església, la de la major parròquia
de la ciutat, i el guardó hauria de restar a
estalvi de la maledicència. No comprenc quin corc
els rosega.
–Jaume, vós mateix doneu la resposta. Fa catorze
anys, el virrei Lluís Despuig convocà i dotà un
certamen en què, sota l’organització del reverend
Fenollar s’hi aplegà la major part del Parnàs del
Regne: Corella, Francí de Castellví, Jordi
Centelles, Miquel Péreç, Jaume Roig, i el vostre
amic Joan Moreno. Cavallers, notaris i escrivans,
canonges i preveres, metges, poetes de vocació i
uns altres d’ocasionals, a sopluig del virrei i del
manto del bisbe auxiliar Jaume Péreç. L’ocasió importava
més que no la poesia, i les proves les teniu
en el fet que molts d’aquells no han tornat a requerir
més la musa; a més, la joia, el gipó de
seda, fou concedit no a un particular, sinó a la
Verge inspiradora dels poetes... ¿No us adoneu
que aquella era una falsa harmonia?