La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–¿El Magnànim no va voler donar-vos la medicina
per al seu nebot?
–Jo, i només jo, Olfo de Beaumont, era el motiu
de la negativa. Pesaren més el record de la disputa
per Donna Alessia i la voluntat de no atendre la
reivindicació que la nostra família feia de la relíquia,
que no el prec d’un malalt.
–No veig cap falta en el vostre procedir. El Príncep
i el cosí Juan us hi van enviar convençuts que
triaven el millor missatger. L’única cosa que us podria
censurar és que cedíreu a la temptació de retrobar
Donna Alessia. I ja ho pagàreu amb escreix.
–T’enganyes, i també jo em vaig equivocar. El
menyspreu d’Amatrice m’havia d’haver avisat que,
una vegada a Nàpols, el Destí em pararia una illusió
–recuperar Donna Alessia– impossible.
–Oblideu això ara. Tal volta encara podríem sollicitar
el flasconet a sa majestat, el rei Ferran.