La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

va de brosses i espines s’estenia cobria la barana
del terrat; els arbustos, el gram, les punxeres, també
havien envaït el camí i l’antic jardí davanter.
L’avi ni tan sols desmuntà. Tafer travà el cavall i va
trucar a la porta. Abstret sobre la sella, contemplant
sense acabar de reconéixer del tot l’antic escenari
de la seua passió, intuí que les vivències
d’altre temps i el que la inhòspita realitat li oferia
s’havien barrejat per presentar-li un miratge dolorós.
–¿Us va obrir Donna Alessia?
La calavera pàl·lida amb una mica de cabell esclarissat
sobre la pell del crani guaità pel badall
de la porta, i en veure el serf moro, va tancar amb
un esgarip temorenc. Tafer tornà a trucar; llavors li
ordenà que s’apartara, es va plantar davant la
porta i digué el seu nom. Obriren quasi un quart
després.