La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Li cal encara molta saviesa per arribar algun
dia al miracle de suscitar l’emoció de l’autèntica
poesia.
–Ha descobert –almenys això declara– una nova
manera d’escriure, diferent de la inflor retòrica tan
del gust d’espectacles com aquest.
–¿I quina infàmia es proposa cometre?
–Versos que s’acosten una mica al parlar corrent.
–Mare, quina novetat.
–Diu que si ho aconsegueix, el cognom Roís lluirà
al Parnàs català vora March i Corella.
–Al teu amic, el mal de sement contret en alguna
cort de marcolfes li afecta el cervell. Això ja n’hi
ha qui ho duu a terme, Gassull, sense anar més
lluny, i també a Fenollar li’n conec algun assaig.
Mentrestant, Fra Pere Martines, orfe de solemnitat,
ja sil·labejava amb dicció somnolent. El silenci es
va fer tan espés, que tingué la certesa que en la