La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

Ercole tornà dos mesos després. L’enfrontament
entre aragonesos i napolitans deixava Olfo de Beaumont
en una difícil situació, i també Donna Alessia,
ja que els rumors de les visites del Magnànim
a la vil·la dels Calcavecchia corrien per la ciutat.
Allò i la mala consciència el van fer rebutjar els
precs d’Ercole perquè es quedara uns quants dies
més, i l’endemà de l’arribada del seu amic es disposà
a partir. Ercole li garantí que l’amistat estava
per damunt del camp en què les oscil·lacions de la
política els col·locara. Donna Alessia, que acabava
d’alçar-se, aparegué a la sala vestida amb brial
blanc, el cabell ros embullat amb la gràcia que
sols tenen les dones belles quan estan desendreçades.
–¿No us n’havíeu acomiadat abans?
Durant el segon comiat, en presència del marit i
amic, lluità perquè el perfum d’una pell que havia
omplert de carícies durant tota la nit no el fera embogir.
Li semblava mentida que el moment hague­