La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

mateix, i no us convenia d’assenyalar-vos –per
interés, per proximitat– com el principal instigador
d’un robatori.
–¿Per què afirmeu això? –va fer Corella.
–No volíeu deixar testimoni de la vostra participació
en l’esmena d’una obra que podria atraure
l’atenció del Sant Ofici. Si us vigilen a causa de
les traduccions de textos sagrats, ¿com es prendrien
la vostra relació amb una novel·la mundana, ni
que la religió hi estiga d’alguna manera present?
Creieu-me que us comprenc: patiu perquè el llibre
es troba segurament en poder de qui podria segrestar-lo,
pervertir-lo o esborrar-lo de la memòria
dels homes. Tant vós com jo sabem que la insigne
abadessa sor Isabel de Villena no amaga les seues
vel·leïtats literàries, i que els sucosos beneficis
que rep de les confiscacions de la Inquisició (el
vostre amic Escrivà n’està al corrent, pregunteu-liho)
la fan, com és públic i notori, estar-hi en deute.
Per tot això, el mal d’amors de Dolcí venia com