La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

que sega uns pocs minuts a l’atri fins que obrim al
públic.
Ella i Dolcí s’aturaren al llindar. El cavaller girà
cua; el tors, que hauria estat proporcionat per a
un home alt, li acabava tres pams més amunt dels
talons.
–¿I d’aquest mico hem d’esperar una sentència
favorable? – preguntà el seu germà.
–Ell sabrà conduir aquest acte mig devot mig per
a la galeria. Comprenc que fóra de Fenollar i els
trobadors el bon Jaume Gassull no hi vulga testimonis.
Estima el protocol.
La porta es tancà. El contrast entre la claror de
fora i l’ombra del temple li impedí de captar res,
tret de l’ara nimbada de llum.
–¿Ciris al voltant de l’altar per adornar la vanitat
humana? ¿No és això sacrilegi? –va ironitzar Dolcí.
–A València no... És una resta de paganisme
que l’Església no ha aconseguit eliminar. Ací la