La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

hi trobaria Blanquina o que els oficis de la Nit de
Nadal li retornaren la serenitat.
Les campanes del Miquelet ensordien la nit convocant
a la Glòria mentre caminava cap a la llotgeta
de la porta dels Apòstols, en les mirades
còmplices dels quals cregué advertir un aval per
als seus propòsits. Regnava a dins la suau remor
dels devots. Els homes (excepte uns pocs que conversaven
en veu baixa o miraven el vedat de les
dones a l’altra banda del creuer) tafanejaven el
cadafal de fusta muntat des del cor al presbiteri on
s’havia de celebrar la cerimònia, i també ho feien
els actors, que amb les vestidures alçades arrossegaven
atributs sacres de manera poc ortodoxa per
l’espai en penombra; Isaïes i Jeremies s’ajustaven
les barbes darrere de les Torres de la Ciutat Sagrada,
prop de l’Araceli; davall del cimbori, serafins
i querubins, la Verge, el Nen i Sant Josep, abillats
amb robes riques, componien l’Estable. Més a
la dreta, prop del cor i als peus de l’Arbre del Pa­