La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Si coneixien la vostra història, els devia preocupar
que retrobàreu alguna cosa que us ancorara
de nou a Nàpols.
L’avi havia obeït. Prengué les instruccions de
mans de Juan i a final de juny era al port de Barcelona,
esperant la carcassa capitanejada per un
tal John Garlic.
–¿Havíeu de dur a terme vós sol la missió?
El cavaller se li acostà per darrere quan passejava
amb Tafer, el seu criat moro, per la Plaça del
Born, i li va parlar –eren mots d’accent indubtablement
valencià– amb la familiaritat que guardaven
els nobles amb els companys d’armes. De veu
seca i profunda, el to brusc mostrava un matís inesperadament
burleta. L’avi, que coneixent el caràcter
previsor del seu cosí s’ensumava alguna sorpresa,
es girà cap al desconegut alhora que feia
un senyal a Tafer perquè retrocedira.
–Tant de bo els meus antics vassalls moros hagueren
professat una fidelitat semblant cap a mi...