La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

cada volta que ho revivia; tant de bo aquella nit li
deparara alguna aventura semblant.
Per fi hi arribaven... El fossar dels Jueus havia
acollit les despulles dels habitants del Call durant
gairebé un segle, i saturada la capacitat digestiva
d’aquella terra, havia quedat en desús. S’hi feien
només alguns enterraments esporàdics de pobres
que aprofitaven les tombes antigues, i també de
famílies tradicionalistes que, gràcies a la voluntat
de reunir-se a l’altre món, proporcionaven un botí
constant als profanadors. Era una extensió plena
de làpides amb caràcters hebraics, moltes trencades
o tretes del lloc, caves obertes i terra remoguda
que la lluna impregnava de llum tova, lleument fosforescent.
No hi havia indicis de les fogueres al
voltant de les quals se solien aplegar les prostitutes.
Sols la corredissa dels rosegadors trencava la
quietud. Llavors van sentir un animal que esgarrapava.