La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

a formalitzar-ne la donació. Devotament es disposà
a abrillantar el metall amb un drap i un grumoll
de sagí, desitjant (entre les batallades festives s’escoltaven
tímids tocs de difunts) que per res del
món no suspengueren la processó de Corpus en la
qual, després de ser adobat a la capella del Sant
Calze, desfilaria davant tot València amb la puixança
dels seus setze anys, demostrant a tothom, i
en especial a la seua estimada Coràlia de Castellví,
que era l’hereu dels Beaumont.
Es posava les bragues de malla quan un canvi
de llum l’avisà que el miraven. Es va girar cobrintse
amb la camisa. ¿Venia el pare a censurar-lo
per haver abandonat Sant Nicolau? En realitat temia
més el regany de l’avi Olfo, que havia de ser
el padrí de la cerimònia. El pudor va acabar d’entorpir-lo
i s’abraçà a la post per no caure.
El pare va plegar el bacinet.
–Poca broma. Déu vulga que mai no hages d’implorar
que la misericòrdia salve el teu honor.