La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

amarats de suor, nas gran, galtes esquàlides solcades
per arrugues incipients, més fondes al voltant
d’uns ulls vius, col·locava el paper de cara a
l’escassa llum que entrava pel badall de la finestra.
Tenia una semblança inequívoca amb el germà,
encara que, vistos de prop, els trets que els
donaven l’aire de família guardaven més proporció
i harmonia en un rostre masculí que no en el
seu. La roba, de color massa fosc per a l’estiu,
semblava de dol.
–“A honor, llaor e glòria de Nostre Senyor Déu
Jesucrist e de la gloriosa sacratíssima verge
Maria, mare seua, senyora nostra, comença la lletra
del present llibre apel·lat Tirant lo Blanc, dirigida
per Mossén Joanot Martorell, cavaller, al sereníssimo
Príncep Don Ferrando de Portugal”. És la
primera pàgina d’un llibre.
–Doncs si no serveix, anem-nos-en abans que no
ens guipe el xiquet de l’espaseta... Ah, i n’hem de