La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

acabava d’animar-se a acceptar aquella transgressió.
–¿Què havies ideat?
–Depén de fins on haja d’entrar...
Blanquina va consultar Lluís. En reconéixer les
mostres de la complicitat amb què tantes vegades
l’havia afavorit, no pogué evitar una punxada de
gelosia.
–El llibre podria ser en diversos llocs: potser al
Tocador de la Reina, que és prop de l’hort, a la
Sala Capitular antiga, bastant inaccessible, ja que
es troba a l’altra banda del pati o, més val que
no, al vigilat dormitori de les monges, en la segona
planta.
–¿Com has convençut el nostre poeta,
Blanquina? –digué de cara a Roís.
–He vingut perquè volia, ningú no m’ha portat
ací a punta d’espasa. I faríeu bé de no rebutjarme.