La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

encara dubtes sobre la legitimitat de l’accés del rei
Ferran al tron d’Aragó. Els partidaris del Príncep
de Viana formem un bàndol ben trist: adeptes d’un
home que, perseguit per la Fortuna –com els Beaumont,
d’altra banda, salvant les distàncies–, mai
no pogué satisfer les esperances que despertà.
–Millor així. Tard o d’hora, us hauria decebut. És
curiós: tots els vianistes compartiu cert aire decebut.
Martorell també.
–¿Martorell?... L’avi me n’hauria parlat...
–De segur que el coneixia: en una època, els vianistes
de València feien germania... El llibre comença
a tenir sentit per a tu.
–La veritat és que estic preguntant-me si la meua
vida no deu haver girat sempre al voltant d’aquest
llibre... El que m’ha ocorregut el darrer estiu, bo i
dolent, tal vegada hi té l’origen. Bé, doncs. ¿Què
fem?
–¿A què et refereixes?
–Per aconseguir llegir la novel·la i llegir-la.