La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

llibre, si és que no ho han fet ja. Per això m’han
rebut avui en aquest cercle.
–¿Què dieu ara?
–Confien que el vostre do de seducció els en
traurà l’aigua clara.
Tranquil, mossén Corella..., i així no haver d’embrutar-se
més. Sí, vaig ser jo qui entrà a la vostra
casa, però no vaig aplegar a tenir el llibre a les
mans i per tant no l’amague perquè el vulga per a
mi ni res per l’estil. Només remotament és a mi a
qui deveu el descrèdit davant del vostre veí per la
pèrdua del llibre.
Dempeus a l’altre extrem de la sala, Galba no
va poder retenir la impaciència. Com si haguera
pogut llegir-li els llavis, avançà cap on eren i va
fer una brusca i descortesa inclinació de cap.
–No sols entràreu a casa de mossèn Corella...
També a la meva. Per sostraure un béns que no us
pertanyien pas.