La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

fer-li un senyal abans de triar la bretxa per on havia
d’emprendre la retirada.
–El convent... Aquesta nit hi entraré.
Fugia cap a un cantó amb la idea d’arribar l’antic
Call, quan des de la posició que defensava
amb coltellades dissuasives a l’aire, va escoltar el
ban hostil.
–¡És el causant del foc de la Seu i ara pretén assassinar
el Bisbe! ¡Agafeu-lo!
La resta de l’arenga del pare Argelaga era previsible;
més perillós era el ciclop que s’obria pas entre
les fileres cap a ell.
–Aparteu-vos; un mec amb una agulla saquera i
us cagueu damunt –els va escridassar.
Observà com Renoc, fent el distret, es retirava en
lloc de defendre’l. No li va quedar més remei que
falcar el coltell sobre un costat i iniciar una càrrega
amb el muscle cap al flanc més dèbil de l’anell
que es tancava, lluny de l’abast del gegant.
Prompte sentí que feia carn i el rogle no tardà a