La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

Aprofitant que Fenollar hagué d’atendre la consulta
d’una beguina, es descartà davant Gassull.
–Avui s’està trencant la baralla. Qui vol prendre
partit i li deixen, ja en pren –va dir assenyalant Fenollar
amb la mirada–. I a qui no li ho
consenten... o no vol prendre’n... haurà d’aguantar
la pedregada. El lloc en què aquest debat us
col·loca no el voldria per a mi.
–¿Vós, qui...? Novella diablessa sou, per ma fe,
si amb tal temeritat parleu de... –s’astorà el cavaller.
–Blanquina de Valldaura, servidora vostra...
Jaume Gassull a penes pogué dissimular les connotacions
que el cognom li suggeria.
–Sou filla, vull dir... El vostre pare, i perdoneu
que pose el dit a la plaga encara fresca...
Somrigué sense travessar la ratlla del respecte, i
el poeta li ho agraí. En acabant, esperà el seu
amic Fenollar i s’acomiadà acotant lleument el
cap; junts, van entrar al temple.