La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

4
...aigües d’amargura...
(Francesc Burgunyó)
Va entrar a casa i tancà amb clau, precaució
inútil si hi venien amb l’ordre de buscar-lo, a tot estirar
allò li donaria uns pocs minuts, insuficients
per a fugir per la teulada o amagar-se en alguna
de les dues estances dissimulades que Blanquina
havia manat construir al lloc on era l’habitació del
pare. Odiava actuar així, ell, que havia fet de la
llibertat divisa, però la hostilitat contra els conversos
i uns quants processos inquisitorials que acabaven
amb els reus al braser el forçaven a ser prudent;
la por, sàviament administrada pels poderosos,
era capaç de girar voluntats i convertir en
enemics gent que somreia fins un instant abans de
vendre’t.