La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–La història de com vaig tornar de la Mort.
Ell començà a recular cap a la porta. Mai no havia
tingut vertigen; ara, el sol fonent-se en la falsa
línia de l’horitzó compacte de núvols llunyans, havia
de resistir la força que el duia cap a la dèbil
barana.
–Conteu, si contar voleu.
–L’u de febrer de 1460, València desfilava darrere
de la capa intacta Sant Vicent Ferrer, relíquia
tramesa des de Vannes que havia obrat, de cos
present el predicador, el miracle de reviure dos
morts. Els càntics davant del convent de Sant Domènec
omplien la Rambla, quan un crit trencà l’exaltació
col·lectiva. “¡Allà dalt, a la torre!” Un cos
blanc, arcangèlic, deambulava pel balconet. Era
jo, vestit per a l’ocasió. M’havien recollit al convent
de petit, en fugir el meu pare de casa i, imbuït
dia a dia per l’exemple del sant, vaig voler experimentar
en mi la capacitat de fer miracles llançant-me
daltabaix... La mort és una sensació pla­