La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Digueu-me ¿quin trepig marejant és aquest? No
estan contents d’haver-nos desterrat a la claveguera,
que també les poques voltes que n’hem d’eixir
la ronda ens mossega el cul.
–No és ningú de la guaita, sinó un mortal desficiós.
–De segur que porta la mala sort damunt. Fem-lo
fugir, que nosaltres tenim prou amb les nostres llatzèries
–sentenciaren.
Mentre es lligava la conversa, amb un trot porquí
mamprengué una fugida cap enlloc. A penes
havia avançat tres passes, s’entrebancà i va caure.
Una grapa se li va tancar a l’alçada del pit i el
retingué; embogit per l’esglai, va proferir un esgarip
que, en rebotar contra les parets, el va fer compadir-se
del seu propi terror.
–¿Per què collons no trauen d’una vegada les cadenes
que tanquen el carrer? No sé qui ha d’acudir
ací a fer mal. Antigament, quan hi vivia algun