La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

Aquell embrutapapers tenia butla. Com l’havia
obtinguda, era un assumpte que se li escapava.
Gassull, absort aparentment en cavil·lacions, es va
creure en l’obligació d’aclarir-ho.
–L’empara la mare abadessa, Sor Isabel de Villena
(Deú vulga que no ens estiga escoltant). La
meua delicada memòria ho explanarà si voleu.
La dama ací present deu recordar-ho... –va retrucar
Gassull.
Blanquina, tensa, declinà l’oferiment.
–L’elecció de Sor Isabel no es produí sense controvèrsies.
Malgrat el secret que sol envoltar
aquests assumptes, transcendí que els escrutinis no
generaven el consens en sa persona a causa d’un
defecte de naixement, ja que, heu de saber-ho,
era filla il·legítima de l’escriptor i nigromàntic castellà
Don Enrique de Villena. Fins el dia que una
de les monges contà que havia vist introduir-se per
la finestra de sala capitular una rabera de dimonis
que s’abateren sobre les enemigues de Sor Isabel.