La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–¡Ja n’hi ha prou, Blanquina!
La interrupció l’havia esglaiada. Amb un somriure
irònic, procurà llevar ferro a l’exclamació. Callà
un instant perquè ella es fera càbales i compongué
el gest seriós de qui s’ha sotmés a un dur
aprenentatge i pretén exhibir-ne el profit.
–No et fa gràcia que vaja amb tu, ¿veritat? Digues
per què, si no vols que et deixe tirada per
dolenta, perversa i mentidera.
–Espantaries la vella i et distrauràs; després a
veure qui et torna a camí.
Prejudicis de Blanquina sobre la seua ben guanyada
fama de femeller.
–He canviat, germaneta... Bo, si més no, me
n’he fet el propòsit... Posa’m a prova i veuràs.
¿Què hi ha allà que podria, segons tu, temptarme?
–Una esposa, mare d’un parell de criatures
que...