La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–He munyit les mamelles de la musa el millor que
he sabut: la resta no depén de mi...
Llavors ella prengué la paraula.
–El premi pots embutxacar-te’l. Pere Gisquerol,
un convers, i amb ell tots nosaltres, i tu també, tenim
l’oportunitat única de presentar davant la ciutat
les nostres credencials de cristians, de cristians
nous sí, però cristians amb totes les de la llei...
¿Comprens per què has de guanyar?
Lluís ni aclucava els ulls, però el seu pensament
era molt lluny d’allà.
–Sort –afegí ella– que Jaume Gassull és el mantenidor
de la cerimònia. Si vénen mal dades, té prou
lleu per a no deixar-se trepitjar. Per amistats i caràcter,
el respectat guenyo se la passa millor amb
els de la nostra corda que no amb els aristòcrates
del braç a què pertany... El caràcter obert,
directe, el fa l’home ideal per a ordenar aquest
parnasset, més que no el prevere Bernat Fenollar,
amic seu, sí, però més plegadís a la cominència, o