La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

amb un ensurt còmic, va emetre un sorollet, mig
crit reprimit mig singlot ofegat i, sense dir ni piu,
ràpidament li va deixuplinar el muscle esquerre
amb el gros ciri destinat al lucernari.
S’intentà defendre, però el capellà, sord d’ira, li
va fer miques el rotlló sobre l’espatla dreta. Amb
por que l’escàndol no li abocara al damunt algun
punitiu exèrcit fantasmal, anà corrents cap a l’absis
per guanyar la porta dels Apòstols. Estava a
punt de salvar-se quan, emboscat darrere de la columna
de la trona on tantes diades Sant Vicent Ferrer
havia predicat els seus sermons admonitoris, el
sacerdot li va impedir el pas com un novell Àngel
de l’Apocalipsi. Per un pèl evità l’escomesa i, cames
ajudeu-me, va enfilar la porta. Forcejava per
obrir-la quan es va adonar que era tancada.
–¡Espavila cap ací, vailet, si no vols que el pare
Argelaga t’espolse l’esquena!