La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

estrenaven, va identificar el perfil estult d’Ausiàs
de Sant Joan.
–¿I Lluïso? ¿On redimonis s’ha clavat? Quina
poca vista per a un escrivent que pinta de notari...
–va dir Dolcí buscant la grenya de l’amic.
–¡Cul de Déu, Dolç! –els va esglaiar entrant-los
per darrere–. Ni la talleta ni l’or de la Custòdia de
la Seu ha atret els qui esperava: Vinyoles, que
fora de concurs ens encaixarà una de les seues filigranes,
i Fra Pere Martínez, segurament reclutat
per Gassull a fi de donar esplendor a la paradeta.
La resta res, tret d’algun nom il·lustre que té el mateix
tracte amb la musa que jo amb la camisa de
la reina. Ni tan sols conviden Fenollar a justar a
l’honor.
Ella intentà consolar el poeta.
–En tens algun, a banda dels venerables i dels
joves. Aquell de la dreta és el notari Lluís Garcia,
molt experimentat en aquests afers; Miquel Miralles
l’acompanya, revestit amb el títol de magnífic