La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

de la processó de Corpus i acudir al refugi de Bordera
a la Seu, de qui potser podria obtenir la comprensió
que els altres li negaven; o, més enllà, fugir
cap a Beniveni, on l’avi havia anat a passar
l’estiu. En lloc d’això, va acceptar la mà que li
oferia Renoc i es va deixar arrossegar cap al casal.
–¿I Pere?
–Li he dit que s’estiguera a la plaça per si hi tornàveu
per un altre carrer. Per cert, a més de nosaltres,
¿pagueu a algú perquè us protegisca, després
d’allò de la festa de Corpus? Un xicot ens observava
des del cantó de cals Mercader i ara ens
segueix. Era a l’església.
–¿Un mardà de cabell ros, un pam més alt que
jo, amb caminar de perdonavides?
–L’heu pintat molt bé. Sort que som prop de
casa. Molt confiat el veig contra nosaltres.
Li brollaven, irreprimibles, les ànsies d’una baralla
catàrtica. Renoc el retingué.