La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Estava segur que vindríeu i vull donar-vos les
gràcies. Res pitjor que restar sol davant d’un món
que s’alça contra nosaltres. No vull pecar de
superb... Supose que, igual que jo, el jove Olfo de
Beaumont que anà a Nàpols i en tornà com a bon
soldat també ho sabia molt bé –afegí remarcant la
semblança entre ell i l’avi.
Li n’havia parlat sense entrar en els detalls, una
mica com es refereixen les gestes heroiques que
no serviren per impedir una derrota. Sabia que als
vint anys s’embarcà en l’aventura italiana del
Magnànim –les armes d’Ercole de Calcavechia ho
demostraven–, i també que Olfo de Beaumont no
havia tornat a València al final de la campanya.
Com que ningú no els en comunicà ni la mort ni
cap sol·licitud de rescat, a Beniveni l’absència de
l’amo en principi no provocà l’alarma. No fou fins
les acaballes de 1423, quan ja eren a casa els últims
rescatats i el rei Alfons es resignava al govern
dels territoris ibèrics i a la joventut marcida de Maria
de Castella, que per València circulà la notícia