La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Us pregue que comuniqueu a la vostra mare,
de part meua, el més sentit condol... –va fer, apocat,
quasi un prec.
Amatrice el va tallar.
–Créiem que no volíeu saber res d’Itàlia.
–¿De qui parlava, avi?
–D’ella i de la seua mare, Donna Alessia de Calcavechia.
El desordre havia anat apoderant-se també dels
costums de la casa. A sol post, Astorgio, Amatrice
i Rodrigo, eixien a rodar en la carrossa daurada
que havia transportat els germans des del Grau.
Acudien a la Seu i a la Casa de la Diputació, i
des d’allà enfilaven el carrer de Cavallers cap als
afores. En travessar el portal de Quart, l’havia informat
Malquefa, solien trencar a la dreta pel camí
vora el fossar de la muralla fins als paredons
del riu, on s’aturaven i obrien les portes del vehicle
a la serena que agrunsava suaument els arbres i
els canyars. Recolzada a la finestra, Amatrice,