La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

atemptat contra la clausura monàstica, si no de
còmplice d’heretgia. Això és greu per als temps
que corren, sobretot si hi ha pel mig la Inquisició.
–¿A Dolcí, li corregué allò que sospitaves?
–El sorprengueren botant de nit la tanca del convent
de la Trinitat.
–Algú el devia delatar.
–Qui podia estar interessat a fer-ho, si per fi tenien
algú que anava
a traure’n el llibre. Sols els faltava esperar i furtar-li’l.
A més, si Dolcí es va prestar a fer una cosa
així devia demanar garanties, com ara que no li
caldria regirar totes les cel·les del convent o la seguretat
que si el sorprenien donarien la cara per
ell, però els guardians del monestir el lliuraren a
les mans del Sant Ofici com a agent de no sé quin
emboscat sacrilegi. Si no hi havia prou amb el
nom i cognom, quan s’adonaren que el presoner
era circumcís, fora dubtes.