La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

L’enorme cabota del desconegut feia un capcineig
constant, més pronunciat a mida que el sarcasme
de l’altre es desplegava.
–¿No et sona de res aquest racó?
–¿Per què m’has dut ací una altra volta? No voldria
dormir a presó.
–¿Quina por tens, si complies ordres? Amb les
credencials del meu amo et trauria de les masmorres...
Tranquil, Fitoreta –hi va afegir en copsar que
el company reprenia la marxa– la tractàrem tan
bé que no crec que li quedaren ganes de queixarse’n.
Estigué temptat d’eixir-los al davant. Si es refrenà
fou perquè no volia tenir res més de què penedirse,
això sense comptar que des del retorn de Beniveni
no s’atrevia a castigar les insolències del criat.
Prompte va ser en disposició de seguir de petja
la parella.