La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Fitora, vull parlar amb Fitora...
–En mal moment hi has vingut. La gent, nerviosa,
fa harca contra qualsevol sense motius.
–¿I quina culpa en tinc? –va fer ell, acollint-se a
aquell to inesperadament conciliador.
–Cap, però és l’últim dissabte de mes, dia de
muda: a partir de les primeres hores de la vesprada
llancen l’aigua de la séquia de Rovella per rentar
el caixer de l’antic vall de la muralla en què
malvivim i hem de posar-nos a estalvi fins l’endemà
als carrers de la ciutat enemiga.
Tot d’una, comprengué l’origen de la vibració.
Montessor contà que, feia temps, al caixer de l’antiga
muralla àrab compareixien rates d’albelló i
canilles de bestioles que competien per les immundícies
amb colles d’impedits, malalts i orats. Quan
les autoritats decidiren cobrir el vall, les torbes de
tolits havien hagut d’abandonar-lo i exposar-se a
captar almoina. Després d’una època de vagar
per l’urbs, els foragitaren de les cantonades, ce­