La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

caixeta daurada sobre l’altar i va encetar, encoratjant
els presents a repetir-la amb ell, la coneguda
oració que es feia a la Seu quan es mostrava al
poble la relíquia del queixalot del sant.
Cristòfol gran, en virtut i persona
i màrtir sant, del qual hui lo queixal
tots contemplam! Pregau Déu eternal
que de l’Infern la pena no ens confona.
–Un seglar que oficia davant feligresos i els força
a venerar aquesta dubtosa presentalla... Sembla,
malgrat l’edat –deu ser una mica més jove
que tu–, un vell moralista d’humor corrosiu que, a
l’ombra dels qui tenen el poder, és capaç de censurar-los
les desviacions. Ja ens aniria bé aquesta
petita tolerància si el futur es torna com tu dius –
mussità Dolcí.
–Blanquina... –la cridaren des de darrere, a l’esquerra.