La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

glésia, a la primera cambra del campanar...
Acompanya’m fora i que mormole el que li done
la gana.
Hagué de fer-li cas. Allò o una descoberta a la
valenta contra el guardià de la Seu. Una última
prevenció el va impulsar a preguntar.
–¿Què vol dir retallat?
–¿Mana?
–Retallat: així us anomenava. No ho havia sentit
mai.
–Ah, és un terme a mig camí entre convers i marrano,
allò que m’hauria escopit si no ens trobàrem
ací dins. Al·ludeixen la nostra condició de circumcisos
clandestins. El pater és un prodigi de delicadesa:
no vol que el perden les formes.
Es dugué la mà on li coïen encara el colps. El
seu salvador es trencava de riure.
–No et grates tant, home: això es cura amb saliva
dejuna.