La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Això no depén d’aquest pobre ser a qui no
atrau res i qualsevol cosa astora.
–Ho sé, és temps de recels i de pors desacostumades;
el Sant Ofici vigila... Vós sou mestre en
Sacra Teologia. Si antigament assajàreu d’escriure
de l’amor i de la bellesa profanes, avui hauríeu de
dedicar-vos als textos religiosos, que poden passar
amb èxit un examen d’ortodòxia.
–Al contrari. Els escruten a fons buscant rastres
de possibles desviacions.
Després d’una pausa, Corella va trencar el to
confidencial.
–M’han revelat que sou de família conversa.
–Sí... Com una part dels nostres coterranis. Alguns
dels ací presents hi tenen lligams: pregunteu
al vostre amic Escrivà o a Vinyoles per la seua
promesa, o a l’amfitrió mateix... Qui més qui
menys oculta un petit vincle que voldria remot i
ben enterrat.
El poeta es va apressar a excusar-se.