La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

tisfer el fanatisme de l’home. La vida és un do que
hem de meréixer, però no amb pregàries o amb
temeritats que sols busquen el mal de l’altre, sinó a
força de sacrificis constants que poden exigir la
vida mateixa. D’ací el meu desencís.
–També jo m’he desencisat. No m’adobaran a
cavaller i, a més a més, sense pensar-m’ho, he donat
paraula d’ajudar una dama que sol·licitava els
meus serveis.
Les prevencions del rei d’armes que alguna vegada
havia estat Olfo de Beaumont es revoltaren
davant la imprudència de la requeridora i del liberal
servidor; no acabava de fer-li el pes que algú
s’encomanara a un donzell inexpert.
–Vés amb compte. Si vols honor, cal guanyar-lo
a poc a poc. Les oportunitat no abunden, i has de
mirar sempre qui te les facilita i què t’exigiran.
–¿És millor aïllar-se del món, com heu fet vós?
–Ni de bon tros: el record d’altres coses que havien
ocorregut a Itàlia, i l’obligació de dedicar-me