La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–T’he dit abans que, ara per ara, cap dona casada
amb home no ha de témer res de Dolcí de
Valldaura.
–No ho dic per ella: l’edat la situa a estalvi de
les urpes d’un sàtir en zel com tu.
L’instint se li activà de manera immediata.
–Les nenes... De bolquers, supose...
–No exactament: són un parell d’adolescents
que et guardaràs molt de requerir.
–Per principis, no solc privar-me de bocinets així.
¿Quant fa que alegren el món amb la seua existència?
–Setze anys.
Es penedí d’haver suplicat que el posara a prova.
L’astúcia de Blanquina, amb rapidesa de
llamp, havia trobat la pedra de toc que li permetria
valorar si seria capaç de renunciar a allò que
més l’encisava per tal de donar-li suport.