La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

ven de reüll les creus de les altres, perquè la millor
guarnida sempre s’emportava mencions i avantatges.
A la cua, davant les relíquies dels sants del
país, el Tabernacle, Sant Joan i els Cirialots (els
vint-i-quatre ancians de la Llum divina de l’Apocalipsi),
la colla del clero catedralici es movia amb
parsimònia cap al centre de la plaça.
Gisclareny ensumà l’aparició de la Custòdia. Es
va refregar desficiós contra el cavall del pare, s’eixarrancà
i va començar a pixar, tan concentrat,
que no va veure l’Àguila de l’Apocalipsi de draps
i cartó que precedia els evangelistes, i quan volgué
preparar-lo per a l’encontre, era massa tard.
El portador de l’Àguila va entropessar en el rec
d’una llamborda i aterrà a dos pams del seu bifi.
El sicilià féu un renill d’espant i immediatament es
va llançar cap als feligresos; en un tres i no res, es
trobà al bell mig de la processó, a sobre d’un cavall
amb un enorme verga entre les potes que no
l’obeïa. L’ensurt dels espectadors prompte es transformà
en una riota tan ofensiva que de bona gana