La penombra de la coloma - Andreu Sevilla

–Se n’edità un llibre, el primer imprés a València.
Corella, l’amic Fenollar, Jaume Roig, han anat
fent obra. No fou cap il·lusió.
–¿No? Mireu què teniu ara: Vinyoles i el venerable
Díeç exhibits en una rica confraria de conversos
que pretén d’afermar-se també a través de les
lletres. I com que aquesta és la veritable controvèrsia,
no us hauria d’estranyar que alguns busquen
agafar-vos amb el pas canviat.
–No us entenc, no us entenc... –dubtà Gassull
demostrant així que comprenia.
–Castellví i els altres no us abandonen, la seua
absència és una part –no acaba ací, ni de bon
tros– del parany ordit contra el concurs.
Gassull panteixà com si veiera aquells vaticinis
realitzats; conscient que Fenollar, mestre de capella
del rei, era roba estesa a l’hora de tractar determinats
assumptes, l’incomodava la conversa, i
assentia sense convicció.